Història i patrimoni

L’any 1939, un cop acabada la guerra  civil, es va crear l’Instituto Nacional de Colonización (INC), amb l’objectiu de desenvolupar  nous pobles i nuclis rurals per a l’assentament  dels agricultors que haurien de conrear les zones transformades en regadiu. 

En l’àmbit  de la zona regada pel Canal d’Aragó i Catalunya es van construir quatre poblats, tots ells projectats per arquitectes notoris de l’època: Gimenells (Alejandro de la Sota, 1945), Sucs (José Borobio, 1945), Pla de la Font (Jose Borobio, 1955) i Vencilló (Manuel Jimenez Varea, 1961).

El regim governamental franquista va constituir l’Instituto Nacional de Colonització per dur a terme la transformació de part del territori erm i de seca en terra de cultiu de regadiu.

Es disposaven els poblats a una distancia aproximada de 2,5 quilometres del nucli de la població, l’anomenat  “model carro”, la distancia que un pagès podia recórrer amb el seu vehicle de tracció animal des de casa fins al camp en un temps òptim.

La visió paisatgística dels poblats estava sempre present en els projectes de l’INC.

Gimenells es va implantar en un punt estratègic de sèquies i camins, Sucs va buscar l’abric d’un turo enmig de la planura; Pla de la Font es va assentar en un suau tàlveg i Vencilló es va estendre sobre un pla elevat sorgit de l’explanació dels camps confrontats. Tots ells amb la fita vertical del campanar de les esglésies com a pauta en l’horitzó colonitzat.

Els bosquets i els camins arbrats creaven un entorn paisatgístic artificial cohesionat amb el paisatge agrícola contigu.

Els bosquets son plantacions forestals que, a mes de contribuir a la imatge bucòlica rural, protegien dels vents, proveïen el poble de llenya i oferien un espai d’oci i benestar.

 

Pla de la Font, construït en una època de major obertura internacional i arquitectònica, es va treballar amb trames orgàniques, la urbanització va adquirir un caràcter dispers, d’influències nòrdiques, amb la introducció del verd en el teixit urbà.

Els solars es van separar per corredors naturals i la perspectiva es va trencar amb la combinació de línies rectes amb línies corbes. Els volums de les esglésies es depuren i els campanars s’estilitzen.

Els dissenys dels habitatges era molt senzill, espai de cuina, sala i menjador, dormitoris i un petit bany.

Malgrat la senzillesa material i les circumstancies socials i econòmiques en que tot es va desenvolupar, encara avui, els habitatges dels quatre poblats de Ponent desprenen una subtil intenció d’ennobliment de l’edifici de la casa.

Cal destacar l’origen divers dels colons que venien desplaçats per expropiacions de fer pantans i també alguns obrers que van construir els pobles es varen quedar, amb aquest efecte el INC va construir diferents tipologies de  vivendes.

 

Administrativament des de la seva creació va pertànyer al municipi d’Alpicat; l’any 1991 es va constituir com Entitat Municipal Descentralitzada  dintre del municipi de Gimenells i  Pla de la Font, data en la que es van fer les primeres eleccions municipal democràtiques del nou municipi.

Document Actions